El Metec

G D D7 C Bm Am G Amb aquest aire de metec, jueu errant, pastor grec, D i els meus cabells als quatre vents; D7 i aquest mirar tan indecís, ara amargant, ara endolcit, G de dies bons i de mal temps. G Potser faig pinta d’haver estat lladre de fruites i de blats, D de camps que acaricia el sol, C Bm però és que m’hi ajec i hi faig l’amor Am com hi he jugat i m’hi he perdut, G sense mai perdre-m’hi del tot. G Amb aquest aire de metec, jueu errant, pastor grec, D i els meus cabells als quatre vents, D7 i aquests meus ulls descolorits, verdosos, blaus, mig enfosquits; G em faig mirall de tots aquells. amb qui he sofert, amb qui he gaudit, perquè el meu cor no s’ha rendit D ni penedit d’anar més lluny, C Bm d’on algú diu que ens aturem Am si no volem anar a l’infern, G cosa que mai no m’he cregut. G Amb aquest aire de metec jueu errant, pastor grec, D i els meus cabells als quatre vents, D7 vinc a trobar-te i a sentir com és d’immens aquest camí G que encara tornaria a fer; camí de totes les olors del gessamí dels meus records D d’Alexandria i d’Istanbul; C Bm i com voldria perdre-m’hi Am i enamorar-m’hi com ahir G ans que se m’acluquin els ulls. G D I com voldria perdre-m’hi D7 G i enamorar-m’hi com ahir C G ans que se m’acluquin els ulls. (Adaptació de 'Le métèque' de Georges Moustaki) Correccions i suggeriments: santifernandezmolina@gmail.com