La cançó del dubte

D D/C D/B G Una veu li preguntava “què seràs quan siguis gran?”, G D la meva amiga callava i somreia cap avall. Em A7 D (A7 D) Qui tornés a aquella tarda a prendre foc Em Em G A i aturar-la just a punt de dubtar per primer cop! D D/C D/B G Quan el pare preguntava “quina feina trobaràs?”, G D la meva amiga, rabiosa, intentava no plorar Em A7 D i el cervell jove repassava les opcions Em Em G A i tenia els ulls cansats de mirar en tots els racons G A F#m Bm G A D però, en mirar-lo, el camí no diu si vas a la glòria o al fracàs. D A I sortíem a les nits, F#m Bm “va, demà ho farem millor”, G A D mentre el dubte ens observava. D A I sentíem créixer dins F#m Bm gairebé una decisió G A D però era el dubte que jugava G D amb tot allò que era bo, G D amb tot allò que era bo. D D/C D/B G Si un bon noi li preguntava què collons volia que fes, G D la meva amiga dubtava i s’arrambava contra ell Em A7 D i s’adormia prometent-se que demà Em G A sabria estar contenta al seu costat. G A F#m Bm G A D Desgraciats si sabeu el gust que fan els petons que fem dubtant! D A T’has quedat mirant un prat F#m Bm esperant que neixin flors G A D mentre el dubte les matava. D A T’has quedat tota la nit F#m Bm observant com dorm un cos G A D mentre el dubte reclamava G D tot allò que era bo. G D Tot allò que era bo. Ha passat a mig matí, m’ha tocat amb unes mans plenes d’ungles despintades. No tenia gaire temps, però passava pel veïnat i em volia dir que ara ho té molt clar. La meva amiga diu que ho té molt clar!