La bola de cristall

D Mira, G A D surt el sol a les ciutats on haguéssim pogut viure G A D i una llum plena de pau va inundant totes les cuines. G A G Jo faig pinta de tranquil, i tu sembles tan tranquil.la. Em7 A D I ens crido: “Treu-te la disfressa i revela qui ets! G A D No em crec que sigueu la vida que ens estem perdent”. D Mira, G A D tot ha anat segons el pla, quin exemple d’harmonia, G A D això és creure en el que un vol i invertir amb saviesa els dies, G A G si prens nota, crec que ens surt un bon llibre d’aforismes. Em7 A D I ens crido: ”Observant-vos les mans, us he vist el truc! G A D No sou realment la vida que ens hem perdut”. D Mira, G A D panderetes, serpentines, apa nena, quines mitges, G A D hi som tots, sí, però fixa’t bé, com et miro, com em mires. G A G Va, assumim-ho, els dies bons gairebé som invencibles! Em7 A D I ens crido: “Això és lamentable teatre amateur! G A D I no la vida que se’ns escapa a cada moment”. D Mira G A D com els nervis no han pogut, les paraules que buscàvem. G A D Les diem i no fan por, les diem amb la veu alta: G A G “Amor meu, sempre hi seré, amor meu, com ho dubtaves?” Em7 A D I ens crido: “Ja sé de què aneu i he perdut l’interès! G A D Que la vida que ens hem perdut simplement no existeix”