L'Adela i el Marge

D G (D) (G) D "Per com els agrada respondre jo sé que menteixen, G D o prescindeixen de la veritat. G (D) (G) D L’absència de risc als seus ulls prova que repeteixen G D discursos memoritzats.” A G D M’ho va dir l’Adela avançant cap al marge que delimitava G D el món habitat. A G D Cridava al paisatge: “Darrere dels marges sempre hi ha un sender amb ombra G D per caminar!”. Em G D Va ser un privilegi poder-me esperar allà amb l’Adela G D que anés caient la nit. Em G D Quan vam abraçar-nos va xiuxiuejar-me “ets idiota, G D t’hauries divertit”. A G D G D I vaig contemplar-la avançant cap al que fos que el marge tenia per oferir. A G D G En l’últim moment va girar-se, va fer-se un petó a la mà oberta i, ffff, D va bufar cap a mi. Em C D G I des de l’altra banda em va semblar sentir... Em C A I des de l’altra banda encara em va semblar sentir... A D A No tens per què estar aquí! A D G A Aquest és un honor del que pots prescindir! A D G A No tens per què estar aquí! A D A No tens per què estar aquí! A D G A Aquest és un honor del que pots prescindir! A D G A No tens per què estar aquí!