Flor Groga

A E Ja sabem com t’agrada aixecar el braç A D i calcular el pol d’on ve el vent, A E ja hem gaudit de l’estil que exhibeixes D A quan marxes corrents. E Ja hem entès que ets una ànima errant A D que abandona les cases quan tothom dorm, A E que t’agrada menjar quan hi ha gana D A i dormir si ve son. D Però pensa’t-ho bé que després, tard o d’hora, A sempre arriba el moment D A E quan s’obre com una flor rara el penediment D i entens, com si totes les bruixes del món A coincidissin llegint-te el futur, D que és cosa de temps que et sorprenguis E pensant que ho tenies, A que jo creia en tu. E Ja sabem que tres mil aventures A D bateguen rabioses lluny d’aquest racó, A E que els guerrers s’avorreixen si no D A hi ha una mica d’acció. E Ja hem previst que només moriràs si algú et clava A D una daga daurada en el cor A E i que on t’enterri una bona gent D A hi creixerà un roure fort. D I és quasi entranyable que oblidis tan ràpid A que sempre arriba el moment D A E quan s’obre com una flor groga el penediment. D Si ho saps com si totes les bruixes del món A t’estiguessin llençant un conjur, D una rima ancestral que et farà E recordar que ho tenies, A que jo creia en tu. D Si em llevés i fos rei, reuniria les Corts A per incloure en el codi penal D A que es prohibeixi a la gent ‘nar pel món E A buscant res que no pugui anomenar. D Que la por estaria allà però, potser, per variar, E aprendríem a passar-la junts D i no et veuria mai més explicant-me que bé E estaves quan ho tenies, A quan jo creia en tu.