Esbarzers

F#m - A - D - F#m - D - A - C# F#m A L’olor a podrit de València em posa calent, D F#m expulsat per l’arc de l’estació de tren. F#m A Sóc l’últim passatger a l’andana dels teus ulls, D F#m l’última “xusta” banyada, rosella xafigada, qui collons ha apagat la llum? Carn de rodalia i AP7, set voltes per setmana m’enamore del teu peu esquerre i veig com ens cau el cel damunt i amb el dit del mig l’aguante i el tire cap amunt, ouyeah!! A la punta de la llengua tenia un tros de Venus que m’ixia de la boca cada volta que l’obria. C# F#m Quan isc a buscar l’alegria D A No sé perquè acabe sempre en el teu carrer. C# F#m Allí es sent una melodia... D A Arrap de canyamel, carícia d’esbarzers. (F#m - A - D - F#m) “Incar-me” un garrot i volar, descivilitzar-me, aprendre a estimar les tares, les turbulències. Cuidar als amics com em cuiden ells a mi, contar-nos les misèries amb formatge pa i vi. Esnifar la vida amb “turulo” compartit, Fer viatjar la llengua a través de la vall que tens entre els pits. Tot per la pàtria del teu cos, arrugues, molles, pigues, raconets ocults, cicatrius i tatuatges. Soltaves poesia en totes les mirades, jo tenia les entranyes plenes de deixalles. I a la punta de la llengua tenia un tros de Venus que m’eixia de la boca cada volta que l’obria. C# F#m Quan isc a buscar l’alegria D A No sé perquè acabe sempre en el teu carrer. C# F#m Allí es sent una melodia... D A Arrap de canyamel, carícia d’esbarzers.