Gandia 1924

Gm D7 Entre el mar i els tarongers, D Gm la fonda dels pares, pas de viatgers. La gran de cinc germans valents i la infància passa dolça i lentament. Bb D7 Gm Però quan la guerra ho crema tot sense pietat, el camí que enfila al nord et portarà F Bb el somriure d’un estrany, la calor en les seves mans, D7 Gm força per començar una vida nova, F Bb l’amor per aixecar una llar. F Bb Prenc tot el que em vas donar per omplir el buit que has deixat, D7 Gm aquella nena de Gandia sempre F Bb → F → Gm m’acompanya en el meus cants.