Els amics s'ajuden en tot

E C#m E C#m Aquell amic plorant desconsolat. G#m A E B La dona que estimava, casant-se l’endemà. Fm A E G#m A B. I servidors jurant que ho arreglàvem fos com fos. E C#m E C#m Un noi sortint de casa tot mudat. G#m A E B Nosaltres amb passamuntanyes protegint l’anonimat. Fm A E G#m A Bastons amunt. El noi caient en un son ben profund. B Un maleter. E Fm A B El seu cos esfumant-se del carrer. E G#m Els amics s’ajuden E C#m B Els amics s’ajuden en tot. E G#m Els amics s’ajuden E C#m A B Els amics s’ajuden en tot. E C#m E C#m Asseient-lo en una cadira. Canells tocant l’esquena. Un nus. E C#m E B Un focus encegant-lo. Un despertar prenyat d’enuig. Fm A Un puny veloç. E G#m A B I la carrera en solitari d’un queixal. E Fm A B Un “Per què ho feu?” naixent d'on fa més mal. E G#m Els amics s’ajuden E C#m B Els amics s’ajuden en tot. E G#m Els amics s’ajuden E C#m A B Els amics s’ajuden en tot. E C#m I a cada cop més creatius volent convèncer-lo, E G#m Fm Redefinint el que tolera el cos humà. A “O fots al camp, te’n vas d’aquí, desapareixes, Fm B E O haurem d’anar a comprar una serra i s’està fent tard”. E C#m Un de nosaltres acostant-se a deslligar-lo. E G#m Fm Pensant que ja l’havíem fet entrar en raó. A Ell maleint tot el nostre arbre genealògic, Fm B (A) Dient-nos coses realment fora de to. A B E C#m A El trist final més val que l'imagini cada oient. B E G#m A B ( A Fm B) Els nens millor quedeu-vos amb aquesta gran lliçó: E G#m Els amics s’ajuden E C#m A B Els amics s’ajuden en tot.